 |
|
¿ Escon/n o escany ? Per Emili Miedes Bisbal (F.-Ll. Romaniques) En rao de les eleccions - votacions diem abans - hem vist en la televisio repetides voltes la paraula "Escons", i per lo vist moltes persones no la coneixien i seguixen desconeguent-la encara. I la cosa pareix prou clara, perque es una forma d'escriure estranya als habitants de les terres valencianes... Per telefon m'han demanat, m'han preguntat qu'e significava eixa parauleta, que pensaven adivinar-la, pero que no sabien el perque de vore-la en la chicoteta pantalla. Yo vaig contestar que era una fruta d'importacio del Nort i que no havia arrelat en la nostra terra... Anem alla que aci ya estem. A mi me pareix que encara que els catalans aporten unes poques proves, total uns 6 exemples, ells poden fer en sa casa us d'eixa parauleta o forma o leixia ESCON/N per a traducir el SCAMNUN llati. Pero lo que no es etic ni cientific es voler impondre a l'estil Bloc de Progres o a l'estil Lerma el seu punt de vista etimologic o lexical, si be ya sabem que ells atenen mes al seu profit/punt de mira practic i expansioniste-imperialiste, a fi d'estendre la seua barcelonina-parla en perjuï d'altres llengües romaniques. Dëstos 6 citats ningun es realisa en terres valencianes. Els autors estan afincaats en Catalunya. I els pobles que es repartixen eixa parauleta d'ESCON/N - que pareix que diga asco - son de niuada catalana tambe. Nosatros, en llengua valenciana, del "ESCAUMNUN" llati derivem el romanç "ESCANY", per mes que ells, el sabis, nos acusen d'usar un castellanisme, "escaño". ¿Son tambe castellanismes l'italiá: Scanno, el portugués: escanho/escano, el gallec: escano, el ruma: scaun de deputat, el balear: escany, etcétera?. Si repassen el Dic. Corominas tenim encara mes materia al nostre favor. El romanista Leo Spitzer (1887-1960) i el neogramatic, professor de Viena, Wilhelm Meyer-Lübker (1861-1936) ya demostraren alguns escrupuls en admetre la diccio "escon/n" com a originada etimologicament del llati "SCAMNUM". Pero a l'hora de la confeccio del volum V del Dic. Català-valenciá-balear, en 1953 - primera autentica edicio - feren predominar la forma de manco germanor ab les atres llengües neollatines. En la pág. 18 del tom IV del mateix Dic. C-V-B. diu: Aixina si de DAMNUM pot eixir don, tambe de SCAMNUM eixirà esco/n. Altres voltes, en estes mateixes circunstancies rebugen les variants que no el interessen com a dialectes, pero esta, no. Estan en el seu dret vagen errats o ben encaminats etimologicament. No hi ha pijor sort que el que no vol oir, ni pijor cego, qui no vol vore. Mes nosatres lo que hem de fer reeixir es que "esco/n " no es paraula lexicalment valenciana i no la devem usar. I podem dir que aixina com DANY no es un castellanisme de "daño" perque ve DAMNUM, tampoc ho es ESCANY " d'escaño", perque ve de SCAMNUM. Com tampoc son castellanismes:
En ruma tenim: escaum de deputat, an ,baie, castaniu, daunà, estaniu, estraniu. Podriem allargar-nos un poc mes, pero ya esta be la cosa per a una mostra. Els castellanismes han fet molt de mal a la llengua valenciana, per no tant com el catala nos n'ha fet. Sempre es hora per a treballar en pro i recuperacio de la nostra autoctona llengua valenciana. P.D. en la fabla aragonesa Escaño se traduix per cadiera, cadera, cadilla. Escaño aragonés, camilla, ataúd de los pobres.
|
