El director, sí. La direcció, no

Per Xavier Casp 

     Com arribar a ser sant o a ser dimoni es molt mes dificil de lo que pareix, a les persones a vegades nos entren ganes de fer algun candit destarifo. (Per cert, "destarifo" i "destarifat" han entrat decidits en el castella que parlen i escriuren molts dels valencians de llengua castellana; i resulta gracios llegir que "hay que ver lo destarifado que es fulano"). I a lo que anava: fa uns dies vaig satisfer eixes ganes de fer algun ingenu destarifo, conectant la nostra - ¿de qui? - TVV. No vaig resistir el mirar i l'escoltar mes d'uns quants minuts, perque... ¡hala!: servei (en valencià servici); adreça (en corte de direccio); mesures (la mesura es una mida de capacitat; quan se va a fer un vestit, no se poden prendre mesures, sino mides); joves (eixos plurals en valencià se fan en ns jovens, homens, vergens); pianista (resulta que era un home, per tant era poaniste); ¡qué llastima! (en valencià es ¡quina llastima!); estalviar (en conte d'aforrar; u s'estalvia 10 pessetes, pero si se les gasta, no les aforra; qui s'estalvia un viege, no s'aforra res); el que passa (s'ha de dir lo que passa quan lo que no es una persona); allo que vullc dir ( es lo que vullc dir); sembla que vol pujar (correspon dir pareix que vol pujar; ya he repetit algunes vegades el bon eixemple: me pareix que te sembles a ton pare); gener (el nom del mes es giner, com el llinage de molts valencians; en la llista de telefons trobareu a moltissims que els diuen giner; no se si figurarà algun catala - o d'ascendencia catalana - que li diguen gener); Ferran el Catolic (passe al mateix eixemple: en la llista de telefons trobareu molts Ferrando; potser alfun Ferran, igual com gener, perque el nom castella Fernando, en valencià es Ferrando); el Reial Madrid (l'equip se titula Real Madrid i, a mes, en valencià no se diu reial sino real; si conegueu els camps de la Ribera, en molts termes trobareu partides que se coneixen pel realme); Joan Carles Primer (en estos extremismes haurien de dir, pero no ho diuen Felip González, Lluis de Beethoven, Guillem Shakespeare, Isabel Sastre - Elisabet Taylor -, Antoni Reina - Antoni Quin - . ¿Qué vos pareix?; ¿ridicul? ¡Clar que sí!. Perdo, demane mil perdons, pero axo que se digue en un grapadet de minuts, demostra lo ¡molt valenciana! Que es la tan impropiament dita TVV.

Confesse que a mi no m'importa gens "el que passa alli"; ¡que passe qui vullga o qui puga!. Pero sí que m'importa amargament "lo que passa alli"; aço crec que deu importar-nos a tots els qui paguem eixa monstruositat que es la TVV que califique de monstruosa per la seua desproporcio en grandaria i per lo contraria que es al nostre orde natural. I aci ve be una proposta per a que tots comprovem el cientificisme dels impulsors d'eie chapurreig hibrit; seria bo que eixos filolecs que tenen tan clara la seua ciencia llingüistica, nos explicaren per quina rao, o per quines raons, han proclamat el dogma de que usar el lo es un pecat. Me pareix que, abans d'anaternatisar-nos, haurien de considerar que es dona massa poder a una ciencia que convertix en pecadors a tots el valencians de totes les epoques; i crec massa dur el que en tota la nostra secular historia no aparega cap de valencià que se confesse buscant l'absolucio pel pecat d'haver usat el lo; ¡che! Ni un sant tan sant i tan sabut com Sant Vicent Ferrer qui tambe l'usà sense cap d'escrupul moral ni llingüistic. En les llargues explicacions que se fan en el Diccionari Català-Valencià-Balear, trobem curioses aportacions: "...en la llengua literària moderna és substituït sistemàticament per el", o est atra: "és evitat el seu us en el llenguatge literari modern", pero no se dona cap d'explicacio. Clar; el seu redacto, Francesc de B. Moll, era mallorqui, i el seu colaborador, M. Sanchis Guarner, era valencià, i no s'atreviren a afegir res mes.

Yo esperava, perque ho desijava (i crec que tambe la gran majoria dels qui indiscutiblement som valencians), que al canviar el govern autonomic que creà la TVV "a su imagen y semejanza", tambe canviar a eixa gran propietat de tots nosatres. I lo cert es que ha canviat el director, pero no la direccio. ¿Es aixo lo que esperavem?. No puc entendre per quines raons de baixa politica de partit se convertix en comerç politic lo que es una absoluta propietat material i espiritual del poble, propietat de tan descomunal importancia, per l'imparable influencia que eixercix sobre la quasi totalitat del mateix poble. Com lo que nos preocupava, i seguix preocupant-nos, no es quí dirigix sino com dirigix, no tinc mes remei que repetir en un to d'imponent exigencia ferida: ¿es aixo lo que esperavem i voliem, perque rotundament tenim tot el dret a voler-ho i a esperar-ho? ¿Es que qui deu i pot, no valora la desgracia d'ofegar l'esperança i el desig d'un poble?

Lo terrible, lo adefesicament terrible, es estar soportant molts canvis de directos que no son mes que aixo, canvi de persona, sense que la direccio canvie gens. ¿Es que volen portar-nos on ya intentava portar-nos el finiquitat govern autonomic? ¿Quant de temps hem d'esperar a que se nos conteste la pregunta que he fet?. Pero per favor, que se nos conteste en fets, no en paraules, paraules, paraules,...

Realment, com es tan dificil arribar a ser sant com a ser dimoni, aci estem les persones normals i, per aixo correntetes, anant d'un destarifo a una rao i d'esta a aquell, com una involuntaria pilota de tenis. ¡Quin mareig tan injust estem patint!